Benvolguts tots,
En Joan Martí, els nostres fills i jo, us volem donar la benvinguda a les celebracions del 50è aniversari de l’Escola.
L’Escola va néixer a Barcelona. La van fundar unes noies que es diuen Carme Bossa i Montserrat Soto, ara tenen més de 80 anys. Però no us vull parlar d’elles, ara us vull parlar de nosaltres.
Ara fa 45 anys, això era l’1 de setembre de 1970, en un parvulari del c/ St Llorenç, ens hi vam trobar per casualitat, la Montse Gorina, la Montse Miralda, l’Esperança i jo, i cosa curiosa, totes ja ens coneixíem. També hi havia la Senyora Maria, que ella va entrar a l’Escola uns anys abans que nosaltres i ens ajudava i ens donava consells en la nostra manca d’experiència… érem tan joves… voltàvem entre els 16 i els 19 anys.
L’any 1974 les fundadores, la Carme i la Montserrat, es van voler traspassar l’Escola i me la van oferir a mi i, els meus pares, amb molta il·lusió, la van comprar. Aprofito l’ocasió, i des d’aquí els vull donar les gràcies, que des del cel ben segur que també ho celebren amb tots nosaltres.
En pocs anys s’hi van incorporar l’Àssun i la Sra. Dioni, entre d’altres, i totes plegades vam formar una petita família. Qui ens ho havia de dir que aquell dia començava per a totes nosaltres una gran i llarga aventura.
L’any 1978 ens vam traslladar al carrer Puig Novell 18, l’actual Parvulari, i allí vam iniciar l’EGB, que vam anar pujant curs per curs. Cada any necessitàvem més mestres. El primer any s’hi va incorporar la Magda Borrell, més tard l’Anna Múrcia, el Lluís Vives, que ens va ajudar moltíssim en les tasques del despatx i em donava molt suport, la Nuri Sapés, la Imma Sapés, la Montse Sala, l’Àngels Coll, la Rosa Jornet i la Maria Casanova. Totes aquestes persones que he anat anomenant fins ara, són els que més tard, n’hem dit els de la primera línia. Ja no anomenaré ningú més, perquè som massa colla….
L’any 1989 s’hi va incorporar en Joan Martí i, per tant, aquest any celebrem també els 25 anys de la seva dedicació a l’Escola. Moltes felicitats Joan Martí! Va ser aleshores que amb la il·lusió de tots dos ens vam animar a fer-la créixer, tot i que teníem quatre fills molt petits per fer créixer també. Però ells, us he de dir, que han viscut Escola, han crescut fent Escola i sempre s’han sentit que formen part de l’Escola.
Vam començar a buscar espais per engrandir-nos, i qui ens ho havia de dir que teníem tan a prop del parvulari actual un terreny tan gran per poder-hi fer l’Escola Nova.
Vam començar a desdoblar grups, vam passar d’una línia a dues amb feines i treballs i quan ja teníem les dues línies consolidades ens vam animar, com ja sabeu, a fer créixer una tercera, que gràcies a Déu, si no s’estronca per la baixa natalitat que hi ha actualment, anirà pujant.
Tot això que expliquem amb quatre ratlles són 45 anys de treballs, de moments difícils, d’imprevistos, d’esforços, de llàgrimes a vegades, però al mateix temps, d’il·lusió, de ganes de fer i d’esperit de superació.
Ja hem arribat fins al dia d’avui i aquella petita família del carrer Sant Llorenç s’ha fet gran, molt gran; tan gran com els que a dia d’avui formem el Petit Estel-La Nova i que ens uneix un gran i sol projecte, un sol fer, que és educar.
L’Escola no ha crescut perquè sí, ho sabem tots. L’Escola ha crescut perquè ens ho estem guanyant entre tots dia rere dia, perquè la formem un molt bon equip de professionals que, tothom des del seu àmbit, fa la feina ben feta. El principal és estimar els nens que els pares tan gelosament ens confieu. Confieu que els ajudarem en la dura tasca d’educar, que els ajudarem a infondre i fer créixer en valors i confieu que els ensenyarem a despertar les ganes d’aprendre, descobrir les regles de la societat que els toca viure. Tenim la gran responsabilitat de fer créixer aquestes persones, juntament amb vosaltres, els pares i deixar-les preparades per millorar la societat del dia de demà, i al mateix temps, els hem d’ensenyar a ser feliços i fer feliços els altres… Quina gran responsabilitat que tenim.
Però tots nosaltres ja tenim aquest saber fer i no ens espanta la dedicació, la constància i l’esforç. Tenim aquest bon tarannà que ens identifica; i ens hem guanyat una fama que ens caracteritza com a Escola i, per descomptat, que si continuem com fins ara, això no tindrà aturador. Estem convençuts que així serà perquè tots estimem l’Escola i tots sabem el que cal fer perquè continuï el nostre gran projecte.
Volem donar-vos les gràcies a tots, de tot i per tot. Volem fer una menció especial als nostres fills, que amb tanta il·lusió s’estan posant al davant d’aquest vaixell, que no és pas una tasca fàcil.
Estem orgullosos de tots vosaltres. Estem orgullosos quan els pares ens atureu pel carrer i ens feliciteu i ens dieu que esteu tan contents de l’Escola.
Repetiríem una i una altra vegada que estem molt orgullosos de tot el personal, de totes les famílies de l’Escola, i de tots els nens i nenes, i us volem donar les gràcies del molt que estimeu i mimeu l’Escola. I estem molt orgullosos de veure que entre tots fem volar tan amunt el Petit Estel – La Nova.
Moltes gràcies de tot cor.
Maria Vives i Sapés